dilluns, 18 de juliol de 2011

Haikús contra el Monument franquista de Tortosa

A iniciativa de Francesc Mompó, diverses persones que han visitat darrerament la ciutat han fet Haikú amb el Monument franquista de Tortosa com a tema central. Aquí deixem la convocatòria, vos hi afefiu?


Així com férem els anys anteriors amb la vinguda de la calor, iniciem el convit estiuenc. Es tracta de compondre un Haikú amb motiu de la imatge i penjar-los -poema i imatge- al vostre blog; després me l'envieu i jo aniré afegint-los a mesura que m'arriben i fent-vos-hi un enllaç. Només podem fer-ne un cadascú. Ah, no hi ha més premi que el plaer de fer-lo. Vinga, animeu-vos-hi.
Comence jo.
Ps. La foto és del monument franquista que hi ha a l'Ebre en honor dels nacionals vencedors.

Sobre la pell
d'aigua de la memòria,
la ignomínia.
Francesc Mompó

Carrincló pardal
de xacrosa ferralla,
mai no volaràs.
No és pas un moixó.
Vigila des del riu
llarga és l'espera.
Quina vergonya!
Tants i tants anys de fàstic
i encara criden.
Superb t'eleves
sobre aigües ebrenques.
Sols ets ferralla.
Les aigües d'ara
remullen les ferides
d'un altre temps.
Festejar assassinats
no mereix mai
un monument.
Més és amunt,
diuen, però aquesta alçada
no és moral.
Recordo del dia
la seua veu de tiple
i sons de Harley.
Ferralla absurda,
testimoni cruel.
Quin temps aquell!
Ferida infecta
a la pell de la terra
el temps rovella.
Carme
Gèlid metall
cicatriu sagnant
immoral festeig.
Lo riu és vida,
llepa la ferida
en llàgrimes blaves.
T'ignora el vell riu.
Espill d'aigua profanada.
On no tens imatge.
Indigne vol
d'ocell d'ales tacades.
L'ànima cruix.
De l'aigua trista
disparen la sageta
a un estel cec.
Lleig com sempre,
recordes sang
i blaus i fletxes.
Enmig del riu
encara hi viu la ferida
de la batalla.

Vergonya i òxid.
L'ocell de la carronya
En el seu seti.
Pujo de puntetes
al cim anhelat
i el toco amb les capciretes.
Amb este aguilot
Tortosa, capital?
Quina vergonya.
Ester
L'Ebre plora
llàgrimes de batalla.
L'àliga fuig.
M.Roser Algué Vendrells
Clavada llança
en el riu de la vida.
Dolorós rovell.
El riu, avui
vol treure la ferralla
i no oblidar.
No tinc cap bloc.
No vull cap monument.
Amb el riu sobra.
Abulafia

dimarts, 12 d’abril de 2011

Debat sobre els símbols franquistes a la ciutat de Tortosa

TORTOSA ACULL UN Debat SOBRE ELS símbols franquistes a la ciutat

la discussió SOBRE ELS SÍMBOLS FRANQUISTES ARRIBA a EuropA

Tortosa, 12 d’abril del 2011

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa celebra que la discussió sobre la permanència dels símbols franquistes a les nostres ciutats haja arribat al Parlament Europeu (PE), de la mà de l’eurodiputat Raül Romeva (ICV), i encoratja els ciutadans a participar en el debat sobre aquest tema que tindrà lloc el proper divendres 15 d’abril a les 20h a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa ha rebut amb entusiasme la notícia que la Comissió Europea (CE) haurà de jutjar –a partir d’una pregunta parlamentària- la compatibilitat del manteniment dels símbols enaltidors del franquisme amb alguns objectius de la Unió Europea (UE), com ara la recuperació de la memòria històrica i la condemna dels crims dels règims totalitaris del segle XX a Europa. L’entitat espera ara que la CE emeti un dictamen contrari al manteniment d’aquests símbols i a favor, per tant, de la seua retirada, tal com venen reivindicant els seus membres des de fa molt de temps.

Cal destacar, a més, que el text de la pregunta formulada per l’eurodiputat ecosocialista pren com a exemples el monument franquista del riu Ebre al seu pas per Tortosa i també el nom de la plaça i l’institut Joaquín Bau[1]. Per tant, la Comissió considera que la seua tasca pedagògica està donant els seus fruits i recorda, en aquest sentit, que l’exposició ‘Símbols de Franco’ –visitable encara fins demà a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes- pretén fer reflexionar la població sobre la coherència d’exhibir a l’espai públic, en una societat democràtica, símbols que representen tot el contrari.

La Comissió vol insistir en la necessitat que totes les reflexions siguen parlades i debatudes i, per tant, encoratja tots els ciutadans a participar de la taula rodona, amb debat posterior, que tindrà lloc el proper divendres a partir de les vuit del vespre a l’Auditori de Tortosa. Per tal d’aportar nous punts de vista a la discussió sobre aquesta problemàtica, personalitats de la importància d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau; Miquel Caminal, ex-director del Memorial Democràtic, i Ramon Miravall, historiador, posaran sobre la taula les seues reflexions i opinions sobre allò que representa que actualment es mantinguen símbols de règims totalitaris com va ser el franquista i que, a més, com és el cas de Tortosa, la major part dels seus representants a l’ajuntament es neguen a retirar-los. Per tal de fer més ric el debat, diferents representants de partits polítics i d’entitats del món associatiu estaran presents a la ‘fila zero’ per tal que puguin aportar també el seu punt de vista.

dimarts, 22 de març de 2011

Exposició ‘Símbols de Franco’ a Roquetes

de l'1 al 13 d'abril

Inauguració:
divendres 1 d'abril a les 19:30h

Visites:
de dilluns a divendres de 16:00 a 20:30, dimecres i dissabte de 10:00 a 13:30

Vore Díptic

L'exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presenta la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha al nostre país, i especialment a les Terres de l'Ebre, 35 anys després de la mort del dictador.

Aquesta exposició mostra com els símbols i monuments franquistes tenien una raó de ser: l'exaltació del règim i del seu màxim dirigent, recordar a la població contínuament qui havia estat el vencedor, silenciar la veu de les persones represaliades durant el franquisme... Símbols de Franco té com a objectiu donar a conèixerla seua existència, reflexionar sobre el paper socialque van tenir aquests símbols i encetar un debatsobre la seua destinació.

Per dignitat democràtica els símbols franquistes no han de romandre al carrer per tot el que representen. I si avui tenen algun lloc és als llibres, als museus o en exposicions com aquesta.

Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa
www.quinacapital.blogspot.com

Roquetes acull l’exposició ‘Símbols de Franco’ després de les dificultats per ubicar-la a Tortosa

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa topa amb nombrosos impediments durant més de dos mesos

Reclamen a CiU, una vegada més, que contrague el compromís de retirar el monument franquista

Tortosa, 22 de març del 2011

La biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes acollirà de l’1 al 13 d'abril l’exposició ‘Símbols de Franco’ –del Memorial Democràtic de la Generalitat-, després que la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa no haja aconseguit trobar un espai a la ciutat, els responsables del qual poguessen o volguessen acollir-la. La Comissió ha explicat avui –en una roda de premsa- que, tot i les gestions efectuades durant més de dos mesos, ha estat impossible trobar un espai públic o privat a la ciutat disposat a acollir la mostra, i ha denunciat moltes “dificultats” i “impediments” en aquest sentit.

La Comissió ha agraït, en canvi, les facilitats ofertes des de l’Ajuntament de Roquetes, amb la cessió d’un espai a la Biblioteca Municipal, i ha recordat que a Ulldecona –on des del passat divendres està l’exposició- el consistori va tenir aquesta mateixa actitud. A Tortosa, van ser diversos els motius o excuses al·legats pels responsables dels nombrosos espais en què la Comissió va pensar per acollir l’exposició, com ara l’Escorxador, el nou Centre Cívic de Ferreries, la seu de la delegació de Cultura, el Museu de l’Ebre, el Centre del Comerç o el Col·legi d’Arquitectes, entre d’altres.

La mostra, que pren com a punt de partida l'estudi del Cens de simbologia franquista de Catalunya, divulga les dades d'aquesta iconografia al país i convida els visitants i els diferents actors de la gestió de l'espai públic a una reflexió sobre aquest llegat i la seua pervivència.

La Comissió ha anunciat també que, coincidint amb l’exposició, el Teatre Auditori Felip Pedrell acollirà el proper divendres 15 d’abril una taula rodona sobre els ‘Símbols franquistes’ a càrrec d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau; Miquel Caminal, ex-director del Memorial Democràtic, i Ramon Miravall, historiador tortosí. L’entitat ha subratllat, no obstant, que inicialment estava prevista una taula-debat amb altres participants més propers a la conservació del monument, però que tots han declinat la invitació menys el PP de Tortosa. CiU va al·legar estar massa a prop de les eleccions municipals del 22 de maig.

Reclamem a CiU un pas endavant

Pel que fa a la proposta que l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va fer dijous passat en el marc del seu balanç de legislatura i que suggeria la construcció d’un nou pont sobre l’Ebre aprofitant la pilastra del monument franquista, la Comissió ha encoratjat CiU a contreure el compromís de retirar el monòlit i avançar així en la mateixa direcció que la federació a Ulldecona, que ha donat suport a la Plataforma per la retirada dels símbols franquistes d’aquest municipi del Montsià. A més, l’entitat ha explicat que –en una propera reunió amb l’alcalde- li reclamaran també el seu compromís perquè Tortosa aculla l’exposició ‘Símbols de Franco’ el gener de 2012, quan tornarà a estar disponible.

dijous, 10 de març de 2011

L'exposició "Símbols de Franco" a Ulldecona

Nota de premsa de la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona en referència a l’exposició “Símbols de Franco”.

La Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona comunica que el pròxim dia 18 de març a les 19:00 presentarà l’exposició “Símbols de Franco” a la sala de plens de l’Ajuntament d’Ulldecona. Acte seguit s’anirà a visitar l’exposició ubicada a la sala cedida per Catalunya Caixa al carrer Sant Antoni del mateix municipi. L’exposició romandrà a Ulldecona des del 18 fins al 31 de març.

llegir més: Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

dilluns, 21 de febrer de 2011

Mathew Tree parla sobre el monument franquista de Tortosa

Matthew Trre va estar a Tortosa el passat divendres 18 de febrer. Va vindre per presentar el seu darrer llibre "Negre de merda.El racisme explicat al blancs".

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes vam aprofirtar la seua estada a Tortosa per xarrar amb ell i fer-li una visita guiada per alguns dels indrets de la ciutat que encara exhibixen símbols franquistes. En la següent entrevista podreu copsar la seua estranyesa i rebuig pel monument del riu.

diumenge, 20 de febrer de 2011

EL QUE REALMENT SIGNIFIQUEN ELS SÍMBOLS FRANQUISTES DE TORTOSA

El ple municipal del passat dia 8 de novembre, en què es debaté (si és que allò fou un debat) la moció que demanava la retirada dels símbols franquistes de la ciutat, fou veritablement vergonyós. Una federació que porta la paraula”Democrática” en els noms dels dos partits que la integren, i que tenia la clau del resultat de la votació, va votar, en contra d’una llei aprovada amb els seus vots, contra l’eliminació dels símbols enaltidors de la Dictadura a la nostra ciutat.

El nou regidor del PP, un partit que s’ha negat reiteradament a condemnar la dictadura terrorista del general Franco, ho va tenir molt fàcil, limitant-se a subscriure de la A a la Z les “argumentacions” de la portaveu de CiU, senyora “Quinacasualitat” Roigé. I quins foren els arguments de l’esmentada senyora per a votar contra la moció popular? No en va presentar ni un que toqués, ni que fos de passada, el contingut de la moció. Es limità a escampar merda –es veu que n’hi sobra- sobre els partits que manifestaren el seu acord amb la petició ciutadana. Merda, per cert, que era real en alguns casos, com quan digué que un govern municipal d’esquerres havia catalogat el “monstrument” d’estètica nazi del riu com a “Bé Cultural d’Interès Local”.

Però no era d’aquestes coses del que volia parlar, sinó del significat d’aquests símbols (el “monstrument”, la plaça i l’institut Joaquín Bau i el nom del 13 de gener), un significat del qual va parlar molt bé la gent que presentava la moció. Però se’n van deixar una part menys visible que va afectar profundament la gent de la nostra ciutat.

Aquests símbols no es poden deslligar del domini que sobre Tortosa i les seues comarques, especialment el Baix Ebre i el Montsià i més especialment el Delta, exerciren amb mà de ferro unes poques famílies tortosines –no més de vuit o deu- que controlaven la vida econòmica –les poques fabriques que hi havia i les terres d’arròs sobretot-, la vida política –els llocs de control de l’ajuntament i els càrrecs principals del Movimiento- i la vida cultural –exercint, junt amb el clero, la censura sobre la, diguem-ne, alta cultura, posseint la premsa local, organitzant al seu gust les festes de la ciutat...-. Aquestes famílies (els Bau, els Fabra, els G, els T, els F –no vulll citar-ne els noms complets per no ofendre alguns dels seus descendents que no han tingut la culpa del que feren els seus antecessors ni actuen com ells ho feren-...) impediren durant dècades la instal·lació de qualsevulla empresa que pogués fer-los la competència en la captació de mà d’obra. Ajudades de prestamistes i advocats, arruïnaren molts pagesos i parcers del Delta fent-los préstecs sobre la collita amb condicions lleonines. En comptes de reinvertir els guanys extraordinaris que això els permetia, els posaren en els molts bancs que hi havia per a invertir-los en altres llocs o especular amb ells.

En resum, aquestes poques famílies, el “búnquer baldaneta”, com les va batejar l’escriptor Manuel Pérez Bonfill, secundades per elements quasimafiosos al capdavant de les comunitats de regants, per prestamistes sense escrúpols i per advocats venals, tenen gran part de la culpa de la situació en què es troben les Terres de l’Ebre que tant diuen estimar. I aquestes famílies foren el nucli dur de les forces vives dela Dictadura a la nostra ciutat.

En aquells anys foscos, les poques empreses industrials de la ciutat, en mans d’algunes d’aquestes famílies, pagaven salaris de misèria i estaven farcides de “xivatos” que feien punts davant del patró vigilant la disciplina dels companys i de les companyes, que rebien un tracte digne de l’època feudal. N’és simptomàtic d’aquest tracte que la primera mobilització obrera de la nostra ciutat, en els anys de la transició, fos una “serp” que va recorrer la fàbrica, no demanant millores salarials o una reducció de la jornada, sinó de ser tractats i tractades “com a persones”.

Tots els alcaldes i els principals regidors de la ciutat durant la Dictadura foren membres d’aquestes famílies, fins a l’últim moment.

I íntimament unit en aquestes famílies de l’oligarquia tortosina estava el bisbat que rebé “bajo palio”, com si fos el Santíssim el general Franco el juny de 1966. un bisbat que no permetia certs espectacles, com el famós “Teatro Argentino”, si no li pagaven una butlla. Un bisbat que amenaçava des dels púlpits amb el foc etern els fornicadors i que tenia la catedral voltada de putes que, se suposa, també pagaven la butlla, ja fos en metàl·lic o en espècie.

Entre els uns i els altres, les festes majors es reduïen, per a la gent d’a peu, a la llarguíssima i pesada ofrena (de la qual era vox populi que un empleat municipal feia el gran negoci de l’any), l’insuls coso-iris i una vetllada de jotes a la Cinta i a la Mare de Déu del Pilar. Les famílies suara esmentades, mentrestant, muntaven els seus saraus exclusius, no sé si pagats o no amb fons públics, però en qualsevol cas insultants per al poble.

Eren anys en què només hi havia quatre escoles “nacionals” regides per mestres que practicaven amb entusiasme allò de la lletra i la sang i sis col·legis privats regits per monges i capellans que exercien la caritat cristiana deixant anar-hi xiquets i xiquetes “pobres” de bades. Això sí, estos xiquets i xiquetes, en uns col·legis, anaven a aules separades dels “de pago” o, en uns altres, s’hi barrejaven, però no podien entrar en els “rebañitos del niño Jesús” i congregacions similars.

Tot això, més enllà o més ençà del que argumentà la comissió promotora de la moció popular, és el significat profund dels símbols que demanava d’eliminar. Si algú considera, després de saber-ho, que estos símbols mereixen continuar on estan i com estan, que em perdone, però penso que té la sensibilitat humana d’un Panzer.

Juli Loras

Mestre d’escola

dimarts, 8 de febrer de 2011

Llàstima.

Article de l'escriptora Estrella Ramon

Posats a opinar, llàstima, hauria sigut molt bonic que, la tarda del passat dilluns 8 de novembre, una tarda fosca que plovia una mica i feia fresca, hagués guanyat la moció per treure el monument del riu.

Hauria sigut bonic que la tardor que s’emporta les fulles seques dels arbres, s’hagués endut el monument d’una ratxada de voluntat política i popular.

Encara no.

No ha pogut ser, però no passa res, ja serà.

Ho tornarem a intentar, amb ganes, amb educació, amb confiança i, amb el temps, caurà.

Igual que cauen les fulles seques.

Perque, posats a opinar, és un monument ressec; un monument plantat per recordar qui va guanyar una guerra després d’un cop d’estat a un govern democràtic; un monument que recorda quaranta anys de dictadura franquista. És una vergonya de monument.

Tortosa no sempre és afortunada amb els monuments. Per desgràcia per a mi, no és l’únic que m’avergonyeix, però amb aquest estic tranquil.la: tinc la certesa que marxarà.

Amb el temps, cada cop serem més a demanar que se’n vagi.

Que marxi i que, si us plau, no torni.

Amb el temps.

I de temps, en tenim i en tindrem.

I de ganes, també.

I cada cop som més.

dijous, 3 de febrer de 2011

Franco i un altre monument retirat

El dictador està trist perquè ha vist com retiraven un altre monument dedicat al franquisme. Conversant amb l'estàtua, ella li explica totes les bajanades que ha vist fer als "rojos". Encara sort que a Tortosa li conserven la memòria...

Li donem el premi Pataca al Monument franquista de Tortosa?

cada dia fins el divendres 1 d'abril
Premis Ebre Líders 2010

Li donem el premi Pataca al Monument franquista a "Los Combatientes que hallaron gloria en la batalla de l'Ebro"?
vota aquí

Premi món associatiu i responsabilitat social: Comissió per la retirada dels símbols franquistes deTortosa vota aquí

diumenge, 30 de gener de 2011

FRANCO LIVES ON

Carta de Brian Cutts publicada al periòdic Catalonia Today.

FRANCO LIVES ON

Four important moments in the recent history of the Terres de l’Ebre explain the background leading to Tortosa’s present shame.

In 1936 Franco and his band of fascist troops and mercenaries attempted to overthrow the democratically-elected government of Spain. This coup d’état led to over two years of Civil War, including the Battle of the Ebro, where thousands upon thousands of young innocent lives were lost in a blood-thirsty four-month period. Franco, with the political and material support of Hitler and Mussolini, went on to win the war, while European democracies like England looked away. The result: 40 years of dictatorship, misery, repression and fear in the heart of Europe.

In 1966 Franco had a huge monument built in the middle of the river Ebro dedicated to his glory and that of the fascist soldiers who died in the battle.

Franco died in 1975 but his legacy continued to throw a dark shadow over the Ebro and its people.

Thirty-five years after his death, in 2010, the Mayor and council members of Tortosa voted in favour of maintaining this monstrosity in its original place. A heartless decision, both for those of us who believe in democratic values and, as such, do not understand how Franco’s illegal, illegitimate tyranny can still be on show in public, and to the victims and people who suffered under his dictatorship. A petition for the monument’s removal was signed by a thousand local citizens, with the backing of historians, sociologists, writers, artists, philosophers, and other public figures from Catalonia. It was ignored by Tortosa’s council, and so Franco’s legacy lives on in the 21st century.

Barcelona retira l'estàtua de la Victòria franquista

La Comissió de la Dignitat demana que es restitueixi la placa de Pi i Margall i l'escultura de la Victòria republicana

L'Ajuntament de Barcelona ha començat a retirar avui l'estàtua de la Victòria, un vestigi franquista situat a la cruïlla del passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal. La mesura suposa el compliment de la llei de la memòria històrica, que estableix la desaparició a l'espai públic dels símbols franquistes, tant en edificis de titularitat pública com privada. L'ajuntament mantindrà l'obelisc, però ha retirat de la base una figura femenina vestida amb túnica, obra de Frederic Marès, que porta a la mà dreta una branca de llorer i sosté amb l'esquerra una petita victòria alada.

Llegeix més a Vilaweb

El PP de la Vall d'Uixó també obvia la llei i manté els símbols franquistes

El PP de la Vall d´Uixó obvia la ley y mantiene los símbolos franquistas

El equipo de gobierno rechaza en pleno la moción de EU en un tenso debate con acusaciones cruzadas

J. DÍEZ LA VALL D'UIXÓ





Los tres escudos franquistas ubicados en la Vall -en el IES Botànic Cavanilles, el edificio de Correos y en la Capilla de los Desamparados de la Colonia Segarra- continuarán allí donde está, al igual que la Cruz de los Caídos de la Plaza de la Paz. El PP rechazó ayer en el pleno la moción presentada por Esquerra Unida solicitando la retirada de los cuatro símbolos franquistas en cumplimiento de la normativa legal vigente y por respeto a las familias víctimas del franquismo. La moción fue apoyada también por el grupo socialista.

Llegeix més a El Levante

dijous, 13 de gener de 2011

Bel avança que ja està en marxa el procés perquè Carreteres canviï les plaques informatives del barri del 13 de Gener de Tortosa

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa s'ha tornat a reunir aquest dimecres amb l'alcalde de la ciutat, el convergent Ferran Bel. Es tracta de la primera reunió que han mantingut després que en el ple del passat 8 de novembre es rebutgés la moció que la Comissió va presentar reclamant la retirada de la simbologia franquista de la ciutat. Segons la Comissió, Bel ha reiterat que, en aquests moments, la retirada del monument franquista del mig del riu Ebre continua sense ser un tema prioritari per a la ciutadania. Ara bé, de la reunió afirmen haver-ne extret una punt positiu, i és que segons els ha informat Bel, el procés per canviar les plaques informatives del 13 de Gener per les del Grup del Temple està en marxa.
Vore vídeo a Teveon.tv

El Panxampla demana més rapidesa en el canvi de nom del barri 13 de Gener

[notícia a El Punt el 13 de gener de 2011]

L'alcalde ja ha donat instruccions · Membres del casal popular es reuneixen amb Bel per insistir en la retirada del monument i d'altres símbols franquistes ·

Avui, 13 de gener, fa 72 anys del dia en què les tropes de Franco van aconseguir travessar l'Ebre i van ocupar totalment la ciutat de Tortosa. Ahir, el Casal Popular Panxampla va reclamar a l'alcalde “més celeritat” en el canvi de nom del barri 13 de Gener, una denominació amb què els franquistes van voler commemorar “el dia de l'alliberament” de Tortosa. I la casualitat va fer que, al migdia, una delegació del casal Panxampla es reunís amb Ferran Bel. La trobada havia de fer-se el 24 de desembre, però es va ajornar per motius d'agenda de l'alcalde. L'objectiu de la reunió –a petició de l'entitat– era analitzar la situació després que l'Ajuntament rebutgés el 8 de novembre, amb els vots de CiU i el PP, la moció popular que també reclamava la retirada del monument franquista de la Batalla de l'Ebre, a més d'un canvi de nom de la plaça i de l'institut Joaquim Bau. Llegir tota la notícia

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa es reuneix amb l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa es reuneix amb l’alcalde Ferran Bel un cop passades les eleccions al Parlament de Catalunya. El motiu de la reunió ha estat el de posar sobre la taula la problemàtica de la simbologia franquista a Tortosa, una qüestió que un cop més no està resolta.

Membres d’aquesta Comissió han fet saber a l’Alcalde Ferran Bel que durant un mes i mig s’ha guardat silenci per tal de deixar passar les eleccions. Aquest ha estat precisament un dels eixos principals de les crítiques de CiU envers la moció presentada per la Comissió. No obstant durant aquest període, les declaracions per part de càrrecs de CiU a Tortosa han estat constants i per tant se li ha exigit respecte, tant a la iniciativa ciutadana i popular, com al col·lectiu que l’ha promoguda. Les declaracions fetes per Bel i Roigé han suposat una falta al respecte reiterada, relacionant la campanya ciutadana amb els partits del Tripartit i acusant-la d’estar orquestrada per aquests partits.

Així mateix, se li ha preguntat perquè al ple del 8 de novembre no es van debatre els arguments exposats per la persona representant de la Comissió, enlloc de limitar-se a fer retrets als partits de la oposició.

Pel que respecta al Barri 13 de gener, se li ha demanat el compliment de l’acord pres el 1981 i que per tant que el més aviat possible es canvien les plaques informatives al Barri.

A l’Alcalde li hem tornat a exposar els arguments no debatuts ni rebatuts exposats per la Comissió que són:

- Compliment de la Llei de Memòria Històrica 52/2003 aprovada amb els vots de CiU.

- Compliment del Memorial Democràtic i el catàleg que aquest ha fet públic i que cap institució, entitat o partit ha posat en qüestió.

I per tant:

El Monument:

- El monument al mig del riu va ser erigit en honor “Al caudillo de la Cruzada y a los 25 años de paz” i dedicat a “los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”, per tant és un monument franquista de dalt a baix, des del seu origen fins ara i ho continuarà sent.

- Si el monument és una obra artística, se li ha de respectar la unitat d’obra que no ho està essent des de 1981. Per tant, o es treu de l’espai públic o se li retornen tots els elements que se li han tret com el “Víctor” o les plaques informatives a banda i banda del riu

Joaquín Bau:

- Joaquín Bau, coma polític franquista, no pot ser homenatjat als espais públics en compliment de la Llei de Memòria històrica.

- Se li ha mostrat l’enorme sorpresa en el retrocés dels valors democràtics per part de CiU a Tortosa al voler mantenir una Plaça en honor de Joaquín Bau pel simple fer de tenir un carrer dedicat a Madrid.

Segons Bel, Bau va ser un alcalde com ho és ell i per tant de l’”ha de respectar”. Des de la Comissió se li ha recordat que Bau va ser escollit per Franco i ell ha estat escollit en unes eleccions democràtiques, per la qual cosa la seua justificació s'ha considerat inacceptable.

La resta de símbols franquistes de Tortosa:

- Que es faça complir la Llei de Memòria Històrica i el catàleg del Memorial Democràtic i per tant, l’Ajuntament, com a administració pública, en exercici de les seues competències, ha de prendre les mesures oportunes.

Finançament:

- L’Ajuntament de Tortosa, l’any 2008 ja sabia de la línia de finançament oberta per la Generalitat. Han passat 3 convocatòries i des de Tortosa no s’ha demanat.

- Se li ha recordat a l’alcalde que les subvencions no s’ofereixen, que es publiquen i les entitats interessades les demanen. Per tant se l’ha encoratjat a demanar la subvenció necessària.

Així doncs, se li ha preguntat què pensa fer a partir d’ara. Quines accions pensa prendre i que aclareixi quines transformacions es volen fer. La seva resposta contínua sent que “alguna s’ha de fer al monument” però continua sense fer una proposta clara a la ciutadania.

Finalment, se li ha comunicat que el treball de la Comissió continuarà, per dignitat democràtica i amb la legitimitat de saber que s'està a l'empara la Llei de Memòria Històrica i el catàleg del Memorial Democràtic. Des de la Comissió es continuaran fent propostes en aquest sentit, tant adreçades a l'Ajuntament com al conjunt dela ciutadania de Tortosa.

A Tortosa, 12 de gener de 2010.

Comissió per a la retirdada de la simblogia franquista www.quinacapital.blogspot.com