Així com férem els anys anteriors amb la vinguda de la calor, iniciem el convit estiuenc. Es tracta de compondre un Haikú amb motiu de la imatge i penjar-los -poema i imatge- al vostre blog; després me l'envieu i jo aniré afegint-los a mesura que m'arriben i fent-vos-hi un enllaç. Només podem fer-ne un cadascú. Ah, no hi ha més premi que el plaer de fer-lo. Vinga, animeu-vos-hi.
Comence jo.
Ps. La foto és del monument franquista que hi ha a l'Ebre en honor dels nacionals vencedors.
Sobre la pell
d'aigua de la memòria,
la ignomínia.
Francesc Mompó
Carrincló pardal
de xacrosa ferralla,
mai no volaràs.
No és pas un moixó.
Vigila des del riu
llarga és l'espera.
Quina vergonya!
Tants i tants anys de fàstic
i encara criden.
Superb t'eleves
sobre aigües ebrenques.
Sols ets ferralla.
Les aigües d'araremullen les ferides
d'un altre temps.
Festejar assassinats
no mereix mai
un monument.
Més és amunt,
diuen, però aquesta alçada
no és moral.
Recordo del dia
la seua veu de tiple
i sons de Harley.
Ferralla absurda,
testimoni cruel.
Quin temps aquell!
Ferida infecta
a la pell de la terra
el temps rovella.
Carme
Gèlid metall
cicatriu sagnant
immoral festeig.
Lo riu és vida,
llepa la ferida
en llàgrimes blaves.
T'ignora el vell riu.
Espill d'aigua profanada.
On no tens imatge.
Indigne vol
d'ocell d'ales tacades.
L'ànima cruix.
De l'aigua trista
disparen la sageta
a un estel cec.
Lleig com sempre,
recordes sang
i blaus i fletxes.
Enmig del riu
encara hi viu la ferida
de la batalla.
Vergonya i òxid.
L'ocell de la carronya
En el seu seti.
Pujo de puntetes
al cim anhelat
i el toco amb les capciretes.
Amb este aguilot
Tortosa, capital?
Quina vergonya.
Ester
L'Ebre plora
llàgrimes de batalla.
L'àliga fuig.
M.Roser Algué Vendrells
Clavada llança
en el riu de la vida.
Dolorós rovell.
El riu, avui
vol treure la ferralla
i no oblidar.
No tinc cap bloc.
No vull cap monument.
Amb el riu sobra.
Abulafia
