Llàstima.

Article de l'escriptora Estrella Ramon

Posats a opinar, llàstima, hauria sigut molt bonic que, la tarda del passat dilluns 8 de novembre, una tarda fosca que plovia una mica i feia fresca, hagués guanyat la moció per treure el monument del riu.

Hauria sigut bonic que la tardor que s’emporta les fulles seques dels arbres, s’hagués endut el monument d’una ratxada de voluntat política i popular.

Encara no.

No ha pogut ser, però no passa res, ja serà.

Ho tornarem a intentar, amb ganes, amb educació, amb confiança i, amb el temps, caurà.

Igual que cauen les fulles seques.

Perque, posats a opinar, és un monument ressec; un monument plantat per recordar qui va guanyar una guerra després d’un cop d’estat a un govern democràtic; un monument que recorda quaranta anys de dictadura franquista. És una vergonya de monument.

Tortosa no sempre és afortunada amb els monuments. Per desgràcia per a mi, no és l’únic que m’avergonyeix, però amb aquest estic tranquil.la: tinc la certesa que marxarà.

Amb el temps, cada cop serem més a demanar que se’n vagi.

Que marxi i que, si us plau, no torni.

Amb el temps.

I de temps, en tenim i en tindrem.

I de ganes, també.

I cada cop som més.