Arturo Gaya, periodista i músicAbans d'exposar el que penso sobre la retirada de la simbologia feixista, he volgut fer una visita al nostre vell monument rovellat. Una visita relaxada, en solitari i sense factors externs que poguessen influir en la meua opinió. Havia sentit dir que aquells ferros ja no tenien cap símbol franquista i que podien ser considerats un monument a la pau o a totes les víctimes d'aquella guerra injusta, fos quin fos el seu bàndol.
Però només arribar llegeixo: "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro"… això de trobar la glòria em sembla que només passava als guanyadors. A casa meua sempre m'explicaven que els republicans simplement trobaven la mort de forma gratuïta i deixant famílies destrossades.
Segueixo mirant amunt i em trobo l'àguila poderosa dels imperis, segurament la mateixa que la jove democràcia espanyola es va afanyar a retirar del renovat escut de l'Estat. Al seu darrere una creu i a dalt de tot una figura que sempre m'ha recordat una imatge calavèrica i que sosté una estrella… probablement un dels "luceros" de la lletra d'una cançó que obligaven a entonar als escolars de la postguerra.
I per més coses, la grandiositat i la verticalitat com una espasa de Dàmocles que penja sobre una Tortosa encara atemorida i que no acaba de sortir-se'n del tot d'aquell esperit de confrontació.
Ni catedral, ni castell de la Suda, ni escorxador ni platja de la Txiquina… Allí no hi cap altra postal més que el monument i la seua llarga ombra. Tant per la forma com pel fons, com a persona nascuda a Tortosa, m'estimaria més una altra postal de la meua ciutat. Respecto profundament les opinions que defensen la seua permanència, però en un altre lloc per favor. En un museu a l'aire lliure dedicat a la Guerra Civil, o en algun lloc on siga realment volgut; però no aquí, on ens ha marcat tan de prop als que encara creiem en aquesta vella ciutat.
*Publicat al setmanari La Veu de l’Ebre, número 424, el5 de març de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada