La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa ha presentat el documental per la retirada del monumet

La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa, del Casal Popular Panxampla, ha presentat el documental per la retirada del monument franquista més gran de Catalunya.

S'inicia una campanya d'enviament de correus elctrònic a Ferran Bel, amb qui mantindran una reunió el proper 2 de novembre.

Persones d'àmbits diferents estan mostrat el seu suport a la campanya: Toni Soler (periodista), Arcadi Oliveres (economista, professor de la UAB i president de Justícia i Pau), Arturo Gaya (periodista i músic), Màrius Serra(escriptor), Neus Miró (sociòloga), Víctor Alexandre (periodista i escriptor), Xavier Garcia (periodista i escriptor), Andreu Carranza (escriptor), Clàudia Pujol (directora de la Revista Sàpiens), Joan Montesó (membre d’Unió de Pagesos), José Juan Moreso (rector de UPF), Matthew Tree (escriptor), Jesús Tibau (escriptor), Xavier Grasset (periodista), Josep M. Terricabras (filòsof), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Vitòria Campos (represaliada), Manolo Pérez Bonfill (professor jubilat i escriptor), Susanna Abella (membre de la PDE), Xavi Sarrià (músic, Obrint Pas), Manolo Tomàs (membre de la PDE), Ramon Miravall (historiador), Ignasi Blanch (il·lustrador), Juli Loras (mestre d'escola), Cinta Arasa (politòloga) i Josep Subirats Piñana (polític i escriptor), Pepe Rodríguez (professor de Periodisme d'Investigació de la UAB), Josep Mª Royo Aspa (politòleg, investigador i professor de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB)"

Avui a les 17:30h al Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre, la Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa, del Casal Popular Panxampla, ha presentat el documental per la retirada del monument franquista més gran de Catalunya que es troba al bell mig de l'Ebre al seu pas per Tortosa. En aquest documental hi apareixen destacades persones de la vida social de Tortosa, de les Terres de l'Ebre i de la resta dels Països Catalans. Així persones com Josep M. Terricabras, Emigdi Subirats, Victòria Campos, Manolo López Bonfill, Susanna Abella, Xavi Sarrià, Manolo Tomàs, Ramon Miravall, Ignasi Blanch, Juli Loras, Cinta Arasa i Josep Subirats Piñana han donat veu als sentiments que els hi desperta el monument en la seva vida diària en cadascuna de les seves visions.

Acte seguit Ramon Miravall, Manolo López Bonfill, Juli Loras i Victòria Campos, presents a la presentació, han explicat de viva veu el perquè s'han implicat en la retirada de la simbologia franquista de Tortosa. En paraules de López Bonfill, escriptor, "si el riu és vida, aquest monument representa la mort i per tant s'ha de retirar". En un altres sentit, Juli Loras afirmava, "este monument és franquista de cap a peus. Ho va ser en la seva inauguració i ho continua sent avui dia. El dia de la inauguració també és va fer un altre acte feixista que va ser fer la jura de bandera al quarter de la Guardia Civil".

Acte segui, Ester Baiges, com a portaveu de la Comissió, ha respost a les declaracions que dies abans havia fet l'alcalde Ferran Bel de CiU, on afirmava que el monument no té càrrega franquista, que no es podia treure perquè sí i s'havia de mirar el seu valor artístic. Baiges, ha replicat cadascuna de les raons plantejades per l'alcalde recordant-li per un costat que "el monument continua sent franquista de cap a peus amb la seva àguila imperial, la seua creu de la "cruzada nacionalcatólica" i el soldat al capdamunt". Alhora ha demanat a l'alcalde que llegeixi fil per randa la moció popular recolzada per 2.000 signatures on hi ha tots els arguments que s'hi plantegen i finalment la portaveu ha demanat a l'alcalde, irònicament, que "si el monument té un valor artístic, que se li respecti la unitat d'obra i que retorne el "Víctor" franquista, les plaques explicatives del monument i la placa on hi deia " Al Caudillo de la Cruzada y a los 25 años de paz", a part que es torni a il·luminar sencer".

Finalment Ester Baiges ha recordat que l'argument econòmic no és vàlid perquè el Memorial Democràtic té una línia oberta de subvencions per a retirar simbologia franquista a la qual s'hi han adreçat ajuntaments com Tivissa, Gandesa, Corbera d'Ebre, Figueres, La Pobla de Segur entre molts d'altres. Tots aquests arguments i molts d'altres seran presentats a l'alcalde de Tortosa a la reunió que avui mateix Ferran Bel ha emplaçat a la Comissió per al proper 2 de novembre a les 13:15h.

Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa
Casal Popular Panxampla
www.panxampla.org

Presentació del vídeo: El monument a la Batalla de l’Ebre de Tortosa

divendres 19 d’octubre a les 20:30
al Casal Popular Panxampla (Tortosa)

Presentació del vídeo:El monument a la Batalla de l’Ebre de Tortosa, allibera’t de la simbologia franquista.

Amb les intervencions de: Victòria Campos, Manuel Pérez Bonfill, Ramon Miravall, Josep Subirats Piñana, Manolo Tomàs, Cinta Arasa, Josep Maria Terricabras, Emigdi Subirats, Xavi Sarrià, Juli Loras, Susanna Abella i Ignasi Blanch.

+info: www.panxampla.org

Escultura es cultura [Màrius Serra, a La Vanguardia]

El próximo ocho de noviembre se vivirá de un modo distinto en Barcelona y en Tortosa. Barcelona estará sumida en la visita del Papa, que el día antes habrá consagrado el templo de la Sagrada Familia. Tortosa, por su parte, asistirá expectante al pleno municipal en el que se votará la moción popular presentada por la "Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa" del Casal Popular Panxampla, avalada por 2000 firmas. En ambos casos, la escultura tendrá un papel primordial. En la Sagrada Familia, porque la bendición papal incluirá los horripilantes robocops de piedra con los que Josep Maria Subirachs ha ido poblando la fachada de la Pasión del Templo Expiatorio desde 1987. En Tortosa, porque votarán retirar la escultura de Lluís Maria Saumells que preside el Ebro desde mediados de los sesenta. Un monumento de bronce que podría figurar en el libro Moritz de récords como el símbolo franquista más gordo que queda en la Catalunya del siglo XXI. Son dos casos distintos, pero presentan concomitancias. Las esculturas de Subirachs provocaron en 1990 una repulsa pública convocada por un colectivo de artistas a la que se adhirieron nombres como Tàpies, Bohigas, Brossa, Perejaume, Barnils, Monzó o La Fura dels Baus. Se celebró una manifestación frente a la Sagrada Familia en la que los participantes podían subir a un pedestal y soltar su opinión sobre la obra. Recuerdo que participé leyendo anagramas compuestos con las 19 letras del nombre del artista, como por ejemplo "Ja ho escups amb ira, sir" o "Boc, ja hissa més púrria!". De nada sirvió el jolgorio. Dos décadas después, los inquietantes robocops de Subirachs siguen ahí, a la espera que el Papa los bendiga.

La verdad es que el aguilucho imperial está muy bien conseguido, por no hablar de las estilizadas flechas sobre las que se sustenta la obra, que piden a gritos la compañía de un yugo.

En Tortosa son más sagaces. La moción llega a la instancia de poder que puede decidir la retirada de la obra: el consistorio. Prosperará si CiU, que ostenta la alcaldía, vota a favor. Pero el alcalde Ferran Bel no lo considera una prioridad, apelando al valor artístico de la obra y al hecho que ya se retiraron los símbolos franquistas que contenía. El alcalde Bel se refiere al víctor de Franco, las letras en las que se leía "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz" y las placas que conmemoraban la inauguración del monumento en 1966. Bel tiene razón en lo del valor artístico de la obra. La verdad es que el aguilucho imperial está muy bien conseguido, por no hablar de las estilizadas flechas sobre las que se sustenta la obra, que piden a gritos la compañía de un yugo. Es tanto el interés artístico que sucita que el señor alcalde pecaría de egoista si, como parece insinuar, votara en contra de retirarla de su emplazamiento actual. Una obra de un artista tan ilustre como Lluís Maria Saumells merecería sin duda ser degustada por otros públicos. Está muy bien que ahora la fotografíen los turistas, pero ¿por qué no cederla solidariamente en exposición itinerante? Sin más dilación, podrían mostrarla en la Sagrada Familia, cerca de la fachada de la Pasión, con motivo de la inminente visita papal. Luego, a finales de noviembre, tras el Barça-Madrid, tal vez merecería plantarse en la barcelonesa plaza de Sant Jaume y, según fuera recibida por la ciudadanía, ir itinerando de plaza mayor en plaza mayor, incluso fuera de Catalunya. Seguro que al alcalde de Valladolid le gustaría. Eso sí, con la debida reposición de todos los elementos que le fueron sustraídos por razones ajenas al mérito artístico, vulnerando así el derecho moral que el escultor Saumells, como cualquier artista, tiene sobre la integridad de cualquier obra de su autoría.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 26 d'octubre de 2010

Envia-li un correu a Ferran Bel, alcalde de Tortosa

Ens ajudes a traure el monument franquista més gran de Catalunya?

Només cal que copies el text i l’envies a les adreces: ferranbel@tortosa.cat, mroige@tortosa.cat, x.pallares.po@cdc.cat, a.mas@ciu.cat, panxampla@tinet.org

Assumpte: retirem la simbologia franquista de la ciutat de Tortosa

Benvolgut senyor Ferran Bel alcalde de la ciutat de Tortosa,

Com a màxim representant polític de la ciutat de Tortosa, li demano per dignitat democràtica que vote favorablement la moció que sol·licita la retirada de la simbologia franquista de Tortosa. Perquè la ciutat de Tortosa no tinga el dubtós honor d’albergar el monument franquista més gran de Catalunya.

Atentament,

Nom i cognoms:

DNI:
Població:

Envia aquesta correu electrònic a:

Ferran Bel, alcalde de Tortosa:ferranbel@tortosa.cat

Meritxell Roigé, portaveu del grup municipal de CiU a Tortosa: mroige@tortosa.cat

Xavier Pallarès, president de CiU Terres de l’Ebre: x.pallares.po@cdc.cat
Artur Mas, candidat a la presidència de la Generalitat per CiU: a.mas@ciu.cat

Casal Popular Panxampla: panxampla@tinet.org

PARTICIPA ACTIVAMENT EN LA CAMPANYA PER LA RETIRADA DEL MONUMENT FRANQUISTA MÉS GRAN DE CATALUNYA, SITUAT AL BELL MIG DEL RIU EBRE AL SEU PAS PER TORTOSA

Roda de premsa dimecres 27 d'octubre a les 17:30h

La comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa del Casal Popular Panxampla us convoca a una roda de premsa el proper dimecres 27 d'octubre a les 17'30 (i no a les 17'00 hores com inicialment estava prevista) al Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre (Tortosa).

En aquesta roda de premsa presentarem un documental amb entrevistes a diferents personalitats de les Terres de l'Ebre i de Catalunya, a més de gent represalida pel franquisme, que donen suport a la moció popular.

També farem una valoració del procés i de les notícies relacionades amb la moció, i valorarem les desafortunades declaracions de l'alcalde de Tortosa defensant el monument amb el pretext que "no té cap símbol franquista".

Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa

Casal Popular Panxampla
www.panxampla.org

Prou de monument feixista a Tortosa

Article de l'escriptor i professor Emigdi Subirats publicat al setmanari La Veu de l'Ebre el 22 d'octubre de 2010

La Batalla de l’Ebre va ser la més sanguinària de tota la guerra incivil (1936-69). El General Franco va ordenar la construcció d’un monument a la reina de les batalles del conflicte bèl·lic a meitat dels anys 1960, per tal d’honorar els caiguts per Déu i per Espanya. Aquesta era la seua intencionalitat, amb un missatge ben explícit: hi havia uns morts que eren els bons i que mereixien el reconeixement de la divinitat (sense que Déu, òbviament, en fos partícip d’aquest fet!). Un cop desaparegut el cabdill el 20 de novembre de 1975, s’ha anat discutint durant anys i panys, sense cap resultat en concret, el futur d’aquest símbol, estèticament tan lleig, d’un règim dictatorial que va provocar l’endarreriment econòmic i cultural de la ciutadania.

Aquest monument té una simbologia totalment franquista, senzillament perquè tot ell va ser construït per recordar qui eren els bons de la guerra i per honorar els governants de la croada feixista. Una part de la classe política tortosina situa tendenciosament el debat sobre el futur del monument davant d’un parany incomprensible: no es pot esborrar la història, quan precisament el monument remembra tota una història tacada de sang en tot el seu conjunt. Allò que més em molesta de l’esmentat argument és la incapacitat de molts polítics per condemnar a viva veu el franquisme, aquell règim intolerant que va convertir l’estat en la reserva espiritual d’occident durant gairebé 4 dècades. Aquí no es discuteix si els dirigents del règim republicà varen ser les germanetes de la caritat. No val l’excusa que tothom va fer malifetes i que va vessar-se sang per tots dos bàndols. El que està damunt la taula és la condemna sense pal·liatius del règim feixista, pel fet que va provocar infinitat de morts durant la postguerra i que va seguir occint fins dies abans del traspàs al llit del dictador. Tampoc hem de tenir present tothora que el franquisme va portar a terme un intent de genocidi lingüístic català. Va provocar un empobriment cultural sense precedents, atès que la majoria dels literats, pintors, músics i artistes del país varen haver de viure un llarg exili exterior (a França, Mèxic, Xile, Argentina, etc.), mentre que els que varen quedar-se varen sofrir un altre terrible exili interior, ja que no tenien els mitjans adequats per exercir la seua intel·lectualitat. S'escrivia amb la llengua que es podia, com ens recorda l’estimat intel·lectual tortosí Manel Pérez i Bonfill, un dels molts represaliats pels franquistes per la seua fidelitat a la cultura catalana. Sortosament, com va deixar anotat des de Mèxic estant l'intel·lectual Joan Cid i Mulet, en una carta escrita dies després que morís Franco, amb la seua desaparició "passaven a la història les llargues vacances del silenci".

És hora de demostrar valentia política per tal d'afrontar l’enderrocament del monument. No és comprensible que el franquisme sociològic encara regeixi part de la vida política local a Tortosa. No ens poden vendre la moto de la destrucció d’un monument, ja que seria senzillament l’enderrocament d’una construcció d'un règim criminal, que, a la vegada, va deixar l’estat a la cua de l’Europa occidental quant a potencial industrial i econòmic, i va potenciar una educació sexista i ultracatòlica amb la idea d’aconseguir mentalitats ràncies afins al seu totalitarisme. D’aquesta penosa educació, encara en paguem les conseqüències avui dia amb molts comportaments socials. No em val tampoc l’argument que no és un tema primordial i que la ciutadania té altres problemes i necessitats, ja que un monument així no estaria en peu a cap ciutat italiana o alemanya, estats que varen patir igualment règims totalitaris i criminals. El règim que va construir aquest monument no era una dictablana!

I una ciutat com Tortosa, que aspira a liderar la Vegueria de l’Ebre, que ens ha de dotar d’una estructura administrativa al territori ebrenc, que està situada a la cruïlla dels Països Catalans, mai no pot considerar com a emblema un monument d’aquestes característiques i d’aquesta simbologia. És hora de dir el darrer adéu al monument de la vergonya. Una ciutat moderna i geogràficament important de Catalunya i dels Països Catalans, monumental i històrica, seu de vegueria i de diòcesi, universitària, centre aglutinador d’Ebre-Matarranya-Maestrat, hauria de deixar totalment enrere els residus franquistes.