El Casal Popular Panxampla presenta les signatures per avalar una moció que s’hauria de discutir en el ple de l’ajuntament de la capital ebrenca abans d’un mes
Aquesta iniciativa ciutadana torna a reobrir el debat sobre la simbologia franquista existent a la ciutat. De fet, quan ara fa menys de dues setmanes el conseller d’Interior, Joan Saura, va presentar a Tortosa el cens de simbologia franquista, diversos representants del casal el van voler anar a escoltar atentament.
A preguntes dels mitjans de comunicació, el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, i el mateix Saura es van mostrar partidaris de retirar el monument franquista del riu Ebre, que van definir com una «agressió a la democràcia i a l’espai públic».
També es van mostrar d’acord «per coherència» a canviar el nom de l’IES i plaça Joaquín Bau, un conegut polític franquista tortosí; i del barri del 13 de gener, dia de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Acabat l’acte, els membres del casal popular van apropar-se al conseller per a explicar-li breument la campanya de recollida de signatures que tenien en marxa per a propiciar aquests canvis.
Finalment, demà es presentaran públicament els resultats de la campanya, que ha aconseguit el recolzament de més de 2.000 signatures recollides fa mesos a la ciutat, més de la meitat d’elles de veïns de Tortosa.
‘No s’ho podien creure’
Tot seguit, els promotors de la campanya entregaran al registre de l’Ajuntament de Tortosa les signatures de suport. Un dels membres de la comissió, Xavi Rodríguez, explicà ahir al Diari que a partir de llavors l’equip de govern disposaria d’un mes per a incloure la moció popular en un ple municipal, «hem superat àmpliament el número de signatures exigides pel reglament i per tant s’haurà de discutir en sessió plenària», apuntava.
Rodríguez lamentava que Tortosa, com a ciutat referent de la futura vegueria de l’Ebre, «no pot mantenir elements i noms que homenatgen al règim franquista». I recordava que, durant el procés de recollida de signatures, moltes persones, sobretot foranies, es mostraven incrèdules davant l’existència d’un monument franquista d’aquestes dimensions al llit del riu Ebre, «no s’ho podien creure», explicà el portaveu del casal.
Els promotors consideren que el monument manté simbologia franquista, per exemple l’àguila, «un símbol del gloriós imperi hispànic» i el soldat caigut amb l’uniforme de l’exèrcit nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada