dilluns, 18 d’octubre del 2010

EL MONUMENT DE FRANCO

Brian Cutts, publicat l'any 2008

Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió.

Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses.

Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.”

Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.

Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”.

Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les TTE, es mereixen.

Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?

Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.

BRIAN CUTTS

Tortosa

dimecres, 13 d’octubre del 2010

L'àguila sobre la meua ciutat, article d'Arturo Gaya

Arturo Gaya, periodista i músic

Abans d'exposar el que penso sobre la retirada de la simbologia feixista, he volgut fer una visita al nostre vell monument rovellat. Una visita relaxada, en solitari i sense factors externs que poguessen influir en la meua opinió. Havia sentit dir que aquells ferros ja no tenien cap símbol franquista i que podien ser considerats un monument a la pau o a totes les víctimes d'aquella guerra injusta, fos quin fos el seu bàndol.

Però només arribar llegeixo: "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro"… això de trobar la glòria em sembla que només passava als guanyadors. A casa meua sempre m'explicaven que els republicans simplement trobaven la mort de forma gratuïta i deixant famílies destrossades.

Segueixo mirant amunt i em trobo l'àguila poderosa dels imperis, segurament la mateixa que la jove democràcia espanyola es va afanyar a retirar del renovat escut de l'Estat. Al seu darrere una creu i a dalt de tot una figura que sempre m'ha recordat una imatge calavèrica i que sosté una estrella… probablement un dels "luceros" de la lletra d'una cançó que obligaven a entonar als escolars de la postguerra.

I per més coses, la grandiositat i la verticalitat com una espasa de Dàmocles que penja sobre una Tortosa encara atemorida i que no acaba de sortir-se'n del tot d'aquell esperit de confrontació.

Ni catedral, ni castell de la Suda, ni escorxador ni platja de la Txiquina… Allí no hi cap altra postal més que el monument i la seua llarga ombra. Tant per la forma com pel fons, com a persona nascuda a Tortosa, m'estimaria més una altra postal de la meua ciutat. Respecto profundament les opinions que defensen la seua permanència, però en un altre lloc per favor. En un museu a l'aire lliure dedicat a la Guerra Civil, o en algun lloc on siga realment volgut; però no aquí, on ens ha marcat tan de prop als que encara creiem en aquesta vella ciutat.

*Publicat al setmanari La Veu de l’Ebre, número 424, el5 de març de 2010

Moció popular demanant la retirada de la simbologia franquista a Tortosa.

El Casal Popular Panxampla presenta una moció popular amb centenars de signatures de suport.

COMUNICAT DE PREMSA

Avui 13 d’octubre de 2010 la “Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa” del Casal Popular Panxampla ha presentat una moció popular a l’ajuntament de Tortosa avalada per 2000 signatures, sol·licitant la retirada del monument franquista del riu (el monument franquista més gran de Catalunya), el canvi de nom de l’institut i plaça Joaquín Bau (dirigent polític durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco, i que va col·laborar en la preparació del cop d’estat de Franco) i el canvi de nom del barri 13 de gener (dia de l’entrada de les tropes franquistes a Tortosa).

Durant la roda de premsa s’ha destacat que els representants dels partits ERC, ICV i PSC s’han compromès a donar suport a la moció. El portaveu del casal Panxampla ha manifestat la confiança en el suport de CiU a la moció, donat el caràcter catalanista de la formació, així mateix ha fet públic que s’ha demanat una reunió amb l’alcalde - i president de Convergència a Tortosa - Ferran Bel.

Finalment també s’ha informat de la presentació d’una instància a l’alcalde que sol·licita que el tema sigui debatut al proper ple municipal de novembre, ja que hi ha temps suficient per incloure’l com a punt.

D’altra banda, els membres del Casal Popular Panxampla han volgut ressaltar el fet que aquesta demanda popular coincideix amb les declaracions realitzades la setmana passada a Tortosa pels responsables del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Jordi Guixé va presentar a Tortosa els resultats i les conclusions del cens de simbologia franquista a Catalunya i va considerar que és necessari retirar el monument i efectuar els canvis de noms al 13 de Gener, a la Plaça i a l'Institut Joaquin Bau.

A la web del Casal Popular Panxampla s’ha habilitat un espai on hi ha els materials d’aquesta campanya (cartells, imatges, textos…) i s’hi aniran penjant les diferents notícies i activitats relacionades.

Tortosa, 13 d’octubre de 2010

Casal Popular Panxampla



diumenge, 10 d’octubre del 2010

Roda de premsa dimecres 13 a les 13:00h

El proper dimecres 13 d'octubre a les 13:00h se celebrarà una roda de premsa, davant l'Ajuntament de Tortosa, per tal de presentar les novetats de la campanya que des del Casal Popular Panxampla es va iniciar fa un mesos amb l'objectiu de retirar la simbologia feixista de la ciutat.

Durant la roda de premsa s'entregara els centenars de signatures recollides en suport a una moció popular que demana la retirada del monument a la Batalla de l'Ebre que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa, el canvi de nom del Barri 13 de Gener, així com de la Plaça i Institut Joaquin Bau.

Moció popular per revifar el debat sobre el monument franquista de Tortosa

El debat sobre el monument franquista de Tortosa tornarà al ple de l'Ajuntament, a través d'una moció popular que ja té l'aval de més d'un miler de signatures. Membres del Casal Popular Panxampla van seguir ahir l'exposició del conseller Joan Saura sobre el cens elaborat pel Memorial Democràtic, i van aprofitar l'ocasió per explicar-li la moció popular que presentaran a l'Ajuntament a l'octubre. L'objectiu del col·lectiu social és que el ple del novembre puga debatre sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre i d'altres símbols franquistes, així com d'un canvi de nom del barri 13 de Gener. Tant Saura com el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van coincidir que tant el 13 de Gener com la plaça i l'institut Joaquim Bau haurien de canviar de nom.

Publicat a ElPunt.cat

El govern conclou que Tortosa hauria de retirar el monument franquista



El Memorial Democràtic es compromet a ajudar l'Ajuntament, que haurà de negociar amb la CHE · Un cens identifica 143 símbols de la dictadura a l'Ebre.

L'Ajuntament de Tortosa hauria de retirar símbols franquistes com el monument de la Batalla de l'Ebre, la creu en memòria dels caiguts del calvari de Santa Clara o el monòlit que homenatja Joaquim Bau. Aquesta és la principal conclusió del Memorial Democràtic de la Generalitat, que per primer cop ha identificat un total de 143 símbols franquistes a les Terres de l'Ebre. El 41% són plaques d'habitatges, però també hi ha 36 altres tipus de rètols, 18 tombes i làpides i 10 monuments del franquisme. El conseller d'Interior, Joan Saura, i el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van presentar a Tortosa els resultats i les conclusions del cens.

Una de les primeres actuacions, amb el permís del Bisbat, serà la retirada de la placa que recorda els caiguts i els màrtirs franquistes a l'església de Bot. A canvi, es posarà una altra placa al cementiri, amb els morts dels dos bàndols a Bot durant la Guerra Civil i l'exili.

Sobre el monument de la Batalla de l'Ebre, Guixé va dir que el pinacle continua sent “feixista”, i va titllar d'“actuacions de timidesa democràtica” la retirada d'alguns dels símbols després de la dictadura, com el Víctor franquista o les plaques que commemoraven la inauguració del monument per Franco, l'any 1966. Amb tot, va advertir que el monument té “un problema d'intervenció” que dificulta el seu desmantellament. Així, tot i que no està protegit per cap llei, sí que té una declaració com a bé integrant del patrimoni cultural català. A partir d'aquesta declaració, la Generalitat té un litigi amb el govern de l'Estat que obliga a pactar o negociar amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) qualsevol actuació patrimonial que es faci en l'àmbit del riu. Però mentre això no siga possible, el Memorial Democràtic recomana la senyalització correcta del monument, “perquè la gent sàpiga què és i què significa”. Així, Saura va aclarir que el govern català ajudarà l'Ajuntament a negociar amb la CHE, i que el Memorial Democràtic té línies d'ajuts per finançar la retirada dels símbols.

Publicat a Elpunt.cat