Gustau Moreno, periodista
Publicat a la Marfanta l'1 de desembre de 2008
En poc més d'una hora començarà al saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa un ple en què se sotmetran a votació dues mocions [una d'ERC i una altra d'ICV] sobre el futur del monument de la Batalla de l'Ebre. El tema ha generat un intens debat durant els últims dies, i no només a l'ebresfera o en l'àmbit d'internet. Tant els partidaris de retirar el monument franquista com els que aposten per mantenir-lo han fet servir tot tipus d'arguments per justificar la seua posició; però també s'han escoltat i s'han llegit una sèrie de tòpics que ens obliguen a desmontar-los. Així, tot seguit oferim cinc d'aquests cinc tòpics habituals, que es poden enderrocar amb la paraula...
1.- Tortosa ja va retirar tots els símbols franquistes que tenia el monument. Només es van traure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres de la part dreta de la pilastra, en què es llegia la dedicatòria
"Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz". Més recentment s'han tret les plaques que commemoraven la inauguració del monument, i que com a mínim servien per situar-lo en un context històric. Però encara continuen presents l'àguila imperial, símbol amb què el franquisme volia retornar al gloriós imperi hispànic, de la mateixa manera que també van utilitzar l'àguila imperial el règim feixista de Mussolini a Itàlia i l'Alemanya nazi de Hitler. La creu tampoc és un element neutre o senzillament catòlic, tenint en compte que el monument va dedicar-se al
Caudillo de la
Cruzada nacionalcatòlica. Pel que fa a l'escultura del soldat caigut que agafa l'estrella, guia dels mariners perduts en alta mar, caldria veure'l de més a prop per comprovar quin és l'uniforme que vesteix. També la mateixa estructura punxaguda que vertebra el monument està formada per dues sagetes, que recorden
el yugo y las flechas de l'escut de Falange [cal tenir en compte que el
Día de los Caídos era el 29 d'octubre, el mateix dia en què també se celebrava l'aniversari de la fundació del partit únic del franquisme]. En qualsevol cas, també és cert que va ser un error fragmentar el monument sense retirar-lo completament, ja que d'aquesta manera es va vulnerar el dret moral a la integritat de l'obra d'art que té tot autor, en aquest cas l'escultor Lluís M.Saumells. Traure el Víctor i deixar l'àguila va ser com pintar-li les celles a la
Mona Lisa, o com posar-li calçotets al
David de Miquel Àngel. Tot el monument s'hauria d'entendre com una unitat indivisible, i si calia retirar elements franquistes també calia enderrocar-lo sencer, perquè el monument era franquista de cap a peus.
2.-No cal retirar el monument perquè a Tortosa no hi ha demanda social. Ningú pot assegurar que a Tortosa no hi haja una demanda social sobre la necessitat d'enderrocar el monument, perquè almenys recentment no s'ha fet cap enquesta, cap referèndum o cap sondeig d'opinió científic sobre aquesta qüestió. De totes maneres, tampoc va fer-se cap enquesta per canviar el nom de l'actual avinguda de la Generalitat, abans anomenada
Avenida del Generalísimo. Tampoc van preguntar a la gent si volien que es digués avinguda de la Generalitat o avinguda de Reus, que era el nom que tenia abans de la guerra, per l'ajuda que la capital del Baix Camp va lliurar a la ciutat de Tortosa durant la gran inundació del 1907.
3.-El monument de la Batalla de l'Ebre forma part del paisatge urbà i és un dels més fotografiats de Tortosa. Que forme part del paisatge urbà no vol dir res. També forma part del paisatge urbà el pavelló firal de Remolins, i fa només quatre anys no existia. O els molins del parc eòlic del Coll de l'Alba, als quals ja sembla que ens hem acostumat. Potser és cert que els turistes fan moltes fotos al monument, però també ho farien si al mig del riu hi hagués un monument a la baldana. De fet, nosaltres també faríem moltes fotos si anéssem a Alemanya i encara trobéssem algun element que exaltés el nazisme. Si l'Ajuntament pensés realment que el monument és un reclam turístic, l'hauria inclòs en els diferents materials de promoció turística que s'han editat a Tortosa. En canvi, el monument franquista no apareix als díptics de l'activitat
Viu lo Riu, ni al nou catàleg turístic
Tortosa, la llum de l'Ebre. Tampoc apareix entre els
indrets a visitar que recomana el web municipal.
4.-No hem de retirar el monument perquè es quedaria la pilastra buida. El monument només forma part del paisatge tortosí des de fa 42 anys. De fet, només 12 anys en dictadura, i 30 anys més en democràcia. Però la pilastra de l'antic pont de la Cinta va estar buida ni més ni menys que durant 28 anys. De fet, una de les primeres reivindicacions veïnals a Ferreries durant la dictadura va ser la reconstrucció del pont, però les autoritats locals i provincials van preferir aixecar un monument a major glòria del Caudillo, just en un moment en què els tradicionalistes i els franquistes de la vella guàrdia veien perillar els seus llocs de poder per l'arribada dels tecnòcrates, partidaris d'un major aperturisme del règim. Per tant, es pot interpretar també com un monument reaccionari, contrari a l'apertura del franquisme.
5.- El monument és un homenatge als caiguts dels dos bàndols. Ja des del dia de la inauguració, la propaganda franquista va intentar fer veure que el de Tortosa era un monument de record als soldats caiguts tant al bàndol rebel com al republicà. Però és prou sabut que els
25 años de paz no van ser tan pacífics, i que el perdó que Franco havia promès als republicans que s'entregessen havia estat una trampa. La llegenda
"A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" i la iconografia nacionalcatòlica també indica que el monument només estava dedicat als vencedors i per extensió als defensors de la fe.
