dimecres, 27 d’octubre del 2010

Roda de premsa dimecres 27 d'octubre a les 17:30h

La comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa del Casal Popular Panxampla us convoca a una roda de premsa el proper dimecres 27 d'octubre a les 17'30 (i no a les 17'00 hores com inicialment estava prevista) al Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre (Tortosa).

En aquesta roda de premsa presentarem un documental amb entrevistes a diferents personalitats de les Terres de l'Ebre i de Catalunya, a més de gent represalida pel franquisme, que donen suport a la moció popular.

També farem una valoració del procés i de les notícies relacionades amb la moció, i valorarem les desafortunades declaracions de l'alcalde de Tortosa defensant el monument amb el pretext que "no té cap símbol franquista".

Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa

Casal Popular Panxampla
www.panxampla.org

divendres, 22 d’octubre del 2010

Prou de monument feixista a Tortosa

Article de l'escriptor i professor Emigdi Subirats publicat al setmanari La Veu de l'Ebre el 22 d'octubre de 2010

La Batalla
de l’Ebre va ser la més sanguinària de tota la guerra incivil (1936-69). El General Franco va ordenar la construcció d’un monument a la reina de les batalles del conflicte bèl·lic a meitat dels anys 1960, per tal d’honorar els caiguts per Déu i per Espanya. Aquesta era la seua intencionalitat, amb un missatge ben explícit: hi havia uns morts que eren els bons i que mereixien el reconeixement de la divinitat (sense que Déu, òbviament, en fos partícip d’aquest fet!). Un cop desaparegut el cabdill el 20 de novembre de 1975, s’ha anat discutint durant anys i panys, sense cap resultat en concret, el futur d’aquest símbol, estèticament tan lleig, d’un règim dictatorial que va provocar l’endarreriment econòmic i cultural de la ciutadania.


Aquest monument té una simbologia totalment franquista, senzillament perquè tot ell va ser construït per recordar qui eren els bons de la guerra i per honorar els governants de la croada feixista. Una part de la classe política tortosina situa tendenciosament el debat sobre el futur del monument davant d’un parany incomprensible: no es pot esborrar la història, quan precisament el monument remembra tota una història tacada de sang en tot el seu conjunt. Allò que més em molesta de l’esmentat argument és la incapacitat de molts polítics per condemnar a viva veu el franquisme, aquell règim intolerant que va convertir l’estat en la reserva espiritual d’occident durant gairebé 4 dècades. Aquí no es discuteix si els dirigents del règim republicà varen ser les germanetes de la caritat. No val l’excusa que tothom va fer malifetes i que va vessar-se sang per tots dos bàndols. El que està damunt la taula és la condemna sense pal·liatius del règim feixista, pel fet que va provocar infinitat de morts durant la postguerra i que va seguir occint fins dies abans del traspàs al llit del dictador. Tampoc hem de tenir present tothora que el franquisme va portar a terme un intent de genocidi lingüístic català. Va provocar un empobriment cultural sense precedents, atès que la majoria dels literats, pintors, músics i artistes del país varen haver de viure un llarg exili exterior (a França, Mèxic, Xile, Argentina, etc.), mentre que els que varen quedar-se varen sofrir un altre terrible exili interior, ja que no tenien els mitjans adequats per exercir la seua intel·lectualitat. S'escrivia amb la llengua que es podia, com ens recorda l’estimat intel·lectual tortosí Manel Pérez i Bonfill, un dels molts represaliats pels franquistes per la seua fidelitat a la cultura catalana. Sortosament, com va deixar anotat des de Mèxic estant l'intel·lectual Joan Cid i Mulet, en una carta escrita dies després que morís Franco, amb la seua desaparició "passaven a la història les llargues vacances del silenci".

És hora de demostrar valentia política per tal d'afrontar l’enderrocament del monument. No és comprensible que el franquisme sociològic encara regeixi part de la vida política local a Tortosa. No ens poden vendre la moto de la destrucció d’un monument, ja que seria senzillament l’enderrocament d’una construcció d'un règim criminal, que, a la vegada, va deixar l’estat a la cua de l’Europa occidental quant a potencial industrial i econòmic, i va potenciar una educació sexista i ultracatòlica amb la idea d’aconseguir mentalitats ràncies afins al seu totalitarisme. D’aquesta penosa educació, encara en paguem les conseqüències avui dia amb molts comportaments socials. No em val tampoc l’argument que no és un tema primordial i que la ciutadania té altres problemes i necessitats, ja que un monument així no estaria en peu a cap ciutat italiana o alemanya, estats que varen patir igualment règims totalitaris i criminals. El règim que va construir aquest monument no era una dictablana!

I una ciutat com Tortosa, que aspira a liderar la Vegueria de l’Ebre, que ens ha de dotar d’una estructura administrativa al territori ebrenc, que està situada a la cruïlla dels Països Catalans, mai no pot considerar com a emblema un monument d’aquestes característiques i d’aquesta simbologia. És hora de dir el darrer adéu al monument de la vergonya. Una ciutat moderna i geogràficament important de Catalunya i dels Països Catalans, monumental i històrica, seu de vegueria i de diòcesi, universitària, centre aglutinador d’Ebre-Matarranya-Maestrat, hauria de deixar totalment enrere els residus franquistes.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tortosa no té cap carrer ni plaça en record al President Companys però manté monuments al règim que el va assassinar.

Des del Casal Popular Panxampla s'emplaça la societat tortosina a reflexionar sobre aquesta qüestió i a impulsar mesures que permetin restablir la memòria històrica i la dignitat democràtica.

Avui 15 d'octubre, quan es compleixen 70 anys de l'assassinat del President Companys, volem palesar la nostra inquietud davant el fet que encara no se l'hagi homenatjat com cal, malgrat un acord del ple de l'any 2.000 va aprovar dedicar-li un carrer o plaça de la ciutat. Tanmateix, a la ciutat sí que queden nombrosos monuments que homenatgen el règim dictatorial que va assassinar-lo, per la qual cosa considerem que és necessari reclamar accions que ens permetin avançar en la restitució de la dignitat democràtica i en la memòria històrica d'aquest país.

El passat dia 13, tal com us vam anunciar, el Casal Popular Panxampla va registrar una moció a l'Ajuntament de Tortosa demanant la retirada dels monuments franquistes de la ciutat, a la nostra web trobareu més informació sobre l'actualitat de la campanya iniciada.

Tortosa, 15 d’octubre de 2010.

Cinc tòpics sobre el monument franquista de Tortosa que també es poden enderrocar

Gustau Moreno, periodista
Publicat a la Marfanta l'1 de desembre de 2008


En poc més d'una hora començarà al saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa un ple en què se sotmetran a votació dues mocions [una d'ERC i una altra d'ICV] sobre el futur del monument de la Batalla de l'Ebre. El tema ha generat un intens debat durant els últims dies, i no només a l'ebresfera o en l'àmbit d'internet. Tant els partidaris de retirar el monument franquista com els que aposten per mantenir-lo han fet servir tot tipus d'arguments per justificar la seua posició; però també s'han escoltat i s'han llegit una sèrie de tòpics que ens obliguen a desmontar-los. Així, tot seguit oferim cinc d'aquests cinc tòpics habituals, que es poden enderrocar amb la paraula...
1.- Tortosa ja va retirar tots els símbols franquistes que tenia el monument. Només es van traure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres de la part dreta de la pilastra, en què es llegia la dedicatòria "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz". Més recentment s'han tret les plaques que commemoraven la inauguració del monument, i que com a mínim servien per situar-lo en un context històric. Però encara continuen presents l'àguila imperial, símbol amb què el franquisme volia retornar al gloriós imperi hispànic, de la mateixa manera que també van utilitzar l'àguila imperial el règim feixista de Mussolini a Itàlia i l'Alemanya nazi de Hitler. La creu tampoc és un element neutre o senzillament catòlic, tenint en compte que el monument va dedicar-se al Caudillo de la Cruzada nacionalcatòlica. Pel que fa a l'escultura del soldat caigut que agafa l'estrella, guia dels mariners perduts en alta mar, caldria veure'l de més a prop per comprovar quin és l'uniforme que vesteix. També la mateixa estructura punxaguda que vertebra el monument està formada per dues sagetes, que recorden el yugo y las flechas de l'escut de Falange [cal tenir en compte que el Día de los Caídos era el 29 d'octubre, el mateix dia en què també se celebrava l'aniversari de la fundació del partit únic del franquisme]. En qualsevol cas, també és cert que va ser un error fragmentar el monument sense retirar-lo completament, ja que d'aquesta manera es va vulnerar el dret moral a la integritat de l'obra d'art que té tot autor, en aquest cas l'escultor Lluís M.Saumells. Traure el Víctor i deixar l'àguila va ser com pintar-li les celles a la Mona Lisa, o com posar-li calçotets al David de Miquel Àngel. Tot el monument s'hauria d'entendre com una unitat indivisible, i si calia retirar elements franquistes també calia enderrocar-lo sencer, perquè el monument era franquista de cap a peus.
2.-No cal retirar el monument perquè a Tortosa no hi ha demanda social. Ningú pot assegurar que a Tortosa no hi haja una demanda social sobre la necessitat d'enderrocar el monument, perquè almenys recentment no s'ha fet cap enquesta, cap referèndum o cap sondeig d'opinió científic sobre aquesta qüestió. De totes maneres, tampoc va fer-se cap enquesta per canviar el nom de l'actual avinguda de la Generalitat, abans anomenada Avenida del Generalísimo. Tampoc van preguntar a la gent si volien que es digués avinguda de la Generalitat o avinguda de Reus, que era el nom que tenia abans de la guerra, per l'ajuda que la capital del Baix Camp va lliurar a la ciutat de Tortosa durant la gran inundació del 1907.
3.-El monument de la Batalla de l'Ebre forma part del paisatge urbà i és un dels més fotografiats de Tortosa. Que forme part del paisatge urbà no vol dir res. També forma part del paisatge urbà el pavelló firal de Remolins, i fa només quatre anys no existia. O els molins del parc eòlic del Coll de l'Alba, als quals ja sembla que ens hem acostumat. Potser és cert que els turistes fan moltes fotos al monument, però també ho farien si al mig del riu hi hagués un monument a la baldana. De fet, nosaltres també faríem moltes fotos si anéssem a Alemanya i encara trobéssem algun element que exaltés el nazisme. Si l'Ajuntament pensés realment que el monument és un reclam turístic, l'hauria inclòs en els diferents materials de promoció turística que s'han editat a Tortosa. En canvi, el monument franquista no apareix als díptics de l'activitat Viu lo Riu, ni al nou catàleg turístic Tortosa, la llum de l'Ebre. Tampoc apareix entre els indrets a visitar que recomana el web municipal.
4.-No hem de retirar el monument perquè es quedaria la pilastra buida. El monument només forma part del paisatge tortosí des de fa 42 anys. De fet, només 12 anys en dictadura, i 30 anys més en democràcia. Però la pilastra de l'antic pont de la Cinta va estar buida ni més ni menys que durant 28 anys. De fet, una de les primeres reivindicacions veïnals a Ferreries durant la dictadura va ser la reconstrucció del pont, però les autoritats locals i provincials van preferir aixecar un monument a major glòria del Caudillo, just en un moment en què els tradicionalistes i els franquistes de la vella guàrdia veien perillar els seus llocs de poder per l'arribada dels tecnòcrates, partidaris d'un major aperturisme del règim. Per tant, es pot interpretar també com un monument reaccionari, contrari a l'apertura del franquisme.
5.- El monument és un homenatge als caiguts dels dos bàndols. Ja des del dia de la inauguració, la propaganda franquista va intentar fer veure que el de Tortosa era un monument de record als soldats caiguts tant al bàndol rebel com al republicà. Però és prou sabut que els 25 años de paz no van ser tan pacífics, i que el perdó que Franco havia promès als republicans que s'entregessen havia estat una trampa. La llegenda "A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" i la iconografia nacionalcatòlica també indica que el monument només estava dedicat als vencedors i per extensió als defensors de la fe.

Sobre símbols i monuments franquistes

Xavier Garcia, periodista i escriptor
publi
cat a la Veu de l'Ebre el dijous 14 d'octubre de 2010

El Casal Popular Panxampla, de Tortosa –que aquests últims anys està animant la vida cultural, cívica i social d’aquestes terres del sud- presenta aquests dies la campanya per intentar –a través d’una moció que serà debatuda al plenari de l’ajuntament tortosí, el novembre, i que ja ha aconseguit dues mil adhesions- modificar la política d’exaltació simbòlica i monumentalista que el franquisme, arran dels seus “25 años de Paz”, a partir de 1964, va posar en marxa arreu d’Espanya, sembrant, per tant, Catalunya (que havia estat “liberada” l’abril de 1939) de tota la simbologia que coneixem: creus (apropiant-se també del símbol màxim de moltíssims cristians catalanistes que pagaren igualment la seva fidelitat a la República), àguiles imperials, eines del treball, etc.


En fi, la vella història que coneixem. El Memorial Democràtic de la Generalitat ha presentat, també darrerament, l’inventari de tota aquesta simbologia monumental arreu de Catalunya, essent Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre l’indret del país on més se’n troba, encara, tot i haver passat trenta-cinc anys des de la mort de Franco, tants com els que durà el seu règim.


Què ha succeït, doncs? A mesura que avançava la democràcia en tots els seus estadis –local, autonòmic (nacional, des del nostre punt de vista) i estatal)-, el món polític, pel que fa a la simbologia externa de la llarga etapa anterior, féu vàlida l’opció del consens dels grans partits de la transició (reformes, sense trencadissa), que, per una banda, no remenava més l’origen de la confrontació ideològica que havia dut al “Alzamiento Nacional” (la mare de tots els ous hispànics) i, per l’altra, per tal de no inquietar més l’estament militar (que poc després dels pactes en aquest sentit, de 1977, donava el cop d’alerta el febrer de 1981), mantenia en peu, ben visible per a qui ho volgués veure, tot aquest conjunt monumental, el qual, certament –tant per als qui van ser derrotats en la guerra, com reprimits en la dictadura que la seguí, així com pels fills dels vençuts, conscients del que havia passat-, no era pas el signe de reconciliació desitjable, i menys en època democràtica.


Ara, doncs, els néts dels antics vençuts –quan ja han passat ben bé setanta anys d’aquells episodis- alcen la veu per recordar al conjunt de la classe política que no poden mantenir més la ficció, sota l’excusa de no alterar la convivència, de continuar tenint erigides formes escultòriques i símbols de clara procedència dels feixismes i militarismes europeus dels anys vint i trenta del segle XX, aquells que ajudaren decisivament a derrotar la República espanyola i les autonomies basca, gallega i catalana.


El monument en bronze al mig del riu, a Tortosa; el nom de Joaquín Bau a l’Institut de Batxillerat d’aquesta ciutat i, en fi, el barri amb el nom de “13 de gener”, recordant l’entrada de les tropes vencedores, són, entre d’altres, mostres d’un passat que van ser instal·lades als espais públics amb la finalitat de recordar a tothom (i sobretot als perdedors) que allí hi havia hagut una “Victoria” , que es mostrava inapel·lable, tot fent oblidar que allí també hi havia hagut una Batalla de llarg alè, de gairebé tres anys, els del conjunt de la guerra, els supervivents de la qual no podien de cap manera suportar la pervivència en marbre, ferro o pedra d’aquell record amarg.


Tot i els esforços de fer reviure la memòria històrica, la indiferència generalitzada per a conèixer la complexitat d’aquells anys i els càlculs o interessos partidistes (cadascú els seus) no haurien de fer caure novament en l’oblit aquesta petició raonable i justíssima de desocupació de l’espai públic de símbols i monuments imposats “por derecho de conquista” per part d’aquells que ja vam patir prou i que, com les seves víctimes, ja formen part de la Història, recent i malaguanyada, d’aquesta Pell de Brau.

EL MONUMENT DE FRANCO

Brian Cutts, publicat l'any 2008

Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió.

Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses.

Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.”

Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.

Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”.

Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les TTE, es mereixen.

Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?

Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.

BRIAN CUTTS

Tortosa